Añade aquí tu texto de cabecera
SOBRE MARC ROVIRA
HI HA 7 MIL MILIONS I MIG DE PERSONES AL MÓN.
PERÒ MOLT POCS SÓN CAPAÇOS DE PARAR EL TEMPS
Hola! Sóc en Marc Rovira el fotògraf darrere de Blanc Mate. No em preguntis quan vaig començar a interessar-me per la fotografia. El record més proper que tinc va ser per la comunió, quan em van regalar una Nikon AF230. Era una càmera tipus “point and shoot” de carret amb la que vaig donar els meus primers passos en aquest món.
Als 14 vaig poder fer-me amb una Olimpus C-350 de 3,2 megapíxels, i això em va donar ales. Era el típic col·lega que portava la càmera sempre a sobre. Tota sortida amb amics quedava documentada, els meus estius eren un no parar de clics. Sense adonar-me’n, vaig documentar tot el meu dia a dia dels 14 fins a la majoria d’edat.
EL MEU LEMA FOTOGRÀFIC ÉS:
“SI HO ESTÀS MIRANT T'HO ESTÀS PERDENT"
Als 18 vaig entrar a la uni. En aquell temps van aparèixer els primers discos durs externs i vaig decidir que era bona idea tenir tot aquest llegat guardat en un sol lloc. Quina mala idea que vaig tenir… Un company que no va veure el cable del corrent, va tirar per terra tota la meva adolescència. Adéu a innombrables records. No només meus, sinó de tot el meu grup d’amics.
Aquest dia vaig aprendre dues lliçons molt valuoses que avui són la base de la meva empresa: imprimeix aquesta foto que tant t’agrada. Demà pot ser que t’entri un virus a l’ordinador i la perdràs. I segona: mai tinguis només una còpia dels teus arxius digitals. Dels errors s’aprèn, així que …
VIU EL TEU CASAMENT AMB TOTA INTENSITAT.
QUE JO M'ENCARREGARÉ D'ATRAPAR ELS MOMENTS I QUE NO ELS PASSI RES
¿QUE SIGNIFICA UN CASAMENT PER A TU?
¿T'HO HAS PREGUNTAT REALMENT?
Vaig començar amb els reportatges de casaments per casualitat. La germana d’un amic d’una cosina de no sé qui s’anava a casar. I em van demanar que fes les fotos. Va ser un reportatge nefast. No em malinterpretes, tècnicament les fotos van sortir bé. Però per mi va ser un calvari de dia.
Suposo que la part econòmica va ser la que em va portar a fer un segon casament. Tampoc vaig tenir sort. Notava que aquesta nova parella es casava per compromís. Cosa que em va confirmar el mateix nuvi uns tres mesos després del casament, quan ens vàrem trobar els dos per casualitat.
A partir d’aquest moment vaig fer la creu a les noces. En aquella època encara no tenia clar cap a quina branca de la fotografia volia dedicar-me. Però després d’aquests mals inicis, sabia què seguir endavant amb els casaments només m’acabaria cremant.
Que equivocat estava! Com tot en aquesta vida, hi ha coses que necessiten el seu temps de maduració.
Per ser exactes, el meu dia de maduració va ser un 3 de setembre. Aquest dia vaig fer el meu tercer casament. Havia passat força temps des dels dos primeres reportatges. Així que vaig acceptar aquest encàrreg per compromisos personals. També per donar una segona oportunitat a aquest tipus de reportatges.
No us podeu imaginar el que vaig gaudir aquell dia. Tot va fluir. De principi a fi. Tot el que no vaig viure i sentir en els dos primers reportatges ho vaig tenir aquí. Vaig arribar a casa mig mort, però estava flotant en un núvol de goig, d’adrenalina i de satisfacció personal.
Uns dies després vaig entendre el perquè de tot això. Jo, que era purament un espectador d’aquell acte, sense vinculació emocional amb cap dels assistents; em vaig emocionar com si fos el casament del meu germà mentre editava el reportatge a l’ordinador.
Recordem que aquesta era el meu tercer casament, les fotos tampoc eren súper top. Però es podia sentir que aquell va ser un casament de cor. On tot es va fer des de la parella cap als convidats.
A PARTIR D'AQUEST DIA VAIG ENTENDRE QUE ELS CASAMENTS SÓN UNA FESTA A LA VIDA
A LA VIDA DE DUES PERSONES QUE VOLEN UNIR-SE I CELEBRAR-HO AMB LA GENT QUE APRECIEN DE VERITAT
